tafanera_ratafia
tafanera_logo_blanc
mal_d_ull_tinguis_paio_07

Originaria de la Serra de l’Obac

Originaria de la Serra de l’Obac

Originaria de la Serra de l’Obac

Originaria de la Serra de l’Obac

S’explica que hi ha un bosc a la Serra de l’Obac extens i negre.

mal_d_ull_tinguis_paio_10
mal_d_ull_tinguis_paio_11
mal_d_ull_tinguis_paio_05

LA TAFANERA

LA TAFANERA

LA TAFANERA

LA TAFANERA

mal_d_ull_tinguis_paio_08
mal_d_ull_tinguis_paio_09

és un destil·lat que té com a base la maceració en aiguardent de nous verdes, herbes i altres plantes silvestres, fruits i flors, amb propietats medicinals.

Hi ha qui diu que la tradició és recollir-les la matinada del 24 de juny, revetlla de Sant Joan (també anomenada Nit de les Bruixes i Nit del Foc); cel·lebració del solstici d’estiu, d’origen pagà. Les propietats d’algunes plantes clau del macerat es troben, en aquestes dates, en el seu esplendor màxim.

és un destil·lat que té com a base la maceració en aiguardent de nous verdes, herbes i altres plantes silvestres, fruits i flors, amb propietats medicinals.

Hi ha qui diu que la tradició és recollir-les la matinada del 24 de juny, revetlla de Sant Joan (també anomenada Nit de les Bruixes i Nit del Foc); cel·lebració del solstici d’estiu, d’origen pagà. Les propietats d’algunes plantes clau del macerat es troben, en aquestes dates, en el seu esplendor màxim.

és un destil·lat que té com a base la maceració en aiguardent de nous verdes, herbes i altres plantes silvestres, fruits i flors, amb propietats medicinals.

Hi ha qui diu que la tradició és recollir-les la matinada del 24 de juny, revetlla de Sant Joan (també anomenada Nit de les Bruixes i Nit del Foc); cel·lebració del solstici d’estiu (d’origen pagà). Les propietats d’algunes plantes clau del macerat es troben, en aquestes dates, en el seu esplendor màxim.

és un destil·lat que té com a base la maceració en aiguardent de nous verdes, herbes i altres plantes silvestres, fruits i flors, amb propietats medicinals.

Hi ha qui diu que la tradició és recollir-les la matinada del 24 de juny, revetlla de Sant Joan (també anomenada Nit de les Bruixes i Nit del Foc); cel·lebració del solstici d’estiu (d’origen pagà). Les propietats d’algunes plantes clau del macerat es troben, en aquestes dates, en el seu esplendor màxim.

tafanera_herbes_01

S’explica que hi ha un bosc a la Serra de l’Obac extens i negre.

S’explica que hi ha un bosc a la Serra de l’Obac extens i negre.

S’explica que hi ha un bosc a la Serra de l’Obac extens i negre.

S’explica que hi ha un bosc a la Serra de l’Obac extens i negre.

S’explica que hi ha un bosc a la Serra de l’Obac extens i negre.

Una immensitat d’esbarzers, alzines i pins que de tan fosc sembla més aviat una cova. —Saps on et dic? S’hi fan les millors herbes, les de la ratafia.

Una immensitat d’esbarzers, alzines i pins que de tan fosc sembla més aviat una cova. —Saps on et dic? S’hi fan les millors herbes, les de la ratafia.

Una immensitat d’esbarzers, alzines i pins que de tan fosc sembla més aviat una cova. —Saps on et dic?
S’hi fan les millors herbes, les de la ratafia.

Una immensitat d’esbarzers, alzines i pins que de tan fosc sembla més aviat una cova. —Saps on et dic? S’hi fan les millors herbes, les de la ratafia.

Una immensitat d’esbarzers, alzines i pins que de tan fosc sembla més aviat una cova. —Saps on et dic? S’hi fan les millors herbes, les de la ratafia.

Caminant per les vores dels camins, absents i amb el cervell girat, els joves que van a collir-les es posen a quatre potes com bestioles, menjen sotabosc i beuen aigua dels bassals. O pujen als arbres i es llançen al buit com ocells. De tan profund com és el bosc es diu que ningú no l’ha pogut creuar mai tot sòl i si t’hi perds només en pots sortir amb l’ajuda d’una bruixa.

Caminant per les vores dels camins, absents i amb el cervell girat, els joves que van a collir-les es posen a quatre potes com bestioles, menjen sotabosc i beuen aigua dels bassals. O pujen als arbres i es llançen al buit com ocells. De tan profund com és el bosc es diu que ningú no l’ha pogut creuar mai tot sòl i si t’hi perds només en pots sortir amb l’ajuda d’una bruixa.

Caminant per les vores dels camins, absents i amb el cervell girat, els joves que van a collir-les es posen a quatre potes com bestioles, menjen sotabosc i beuen aigua dels bassals. O pujen als arbres i es llançen al buit com ocells. De tan profund com és el bosc es diu que ningú no l’ha pogut creuar mai tot sòl i si t’hi perds només en pots sortir amb l’ajuda d’una bruixa.

Caminant per les vores dels camins, absents i amb el cervell girat, els joves que van a collir-les es posen a quatre potes com bestioles, menjen sotabosc i beuen aigua dels bassals. O pujen als arbres i es llançen al buit com ocells. De tan profund com és el bosc es diu que ningú no l’ha pogut creuar mai tot sòl i si t’hi perds només en pots sortir amb l’ajuda d’una bruixa.

Caminant per les vores dels camins, absents i amb el cervell girat, els joves que van a collir-les es posen a quatre potes com bestioles, menjen sotabosc i beuen aigua dels bassals. O pujen als arbres i es llançen al buit com ocells. De tan profund com és el bosc es diu que ningú no l’ha pogut creuar mai tot sòl i si t’hi perds només en pots sortir amb l’ajuda d’una bruixa.

Només caldrà que hi fagis un pacte.
—Saps del que et parlo? —Crec que sí.

Només caldrà que hi fagis un pacte.
—Saps del que et parlo? —Crec que sí.

Només caldrà que hi fagis un pacte.
—Saps del que et parlo? —Crec que sí.

Només caldrà que hi fagis un pacte.
—Saps del que et parlo? —Crec que sí.

Només caldrà que hi fagis un pacte.
—Saps del que et parlo?
—Crec que sí.

—RATAFIA—

Del llatí rata fiat, «sigui ratificat» (el pacte).
Paraules que es pronuncien després de brindar.

—RATAFIA—

Del llatí rata fiat, «sigui ratificat» (el pacte).
Paraules que es pronuncien després de brindar.

—RATAFIA—

Del llatí rata fiat, «sigui ratificat» (el pacte).
Paraules que es pronuncien després de brindar.

—RATAFIA—

Del llatí rata fiat, «sigui ratificat» (el pacte).
Paraules que es pronuncien després de brindar.

—RATAFIA—

Del llatí rata fiat, «sigui ratificat» (el pacte). Paraules que es pronuncien després de brindar.

0

ratafia_tafanera_logo_14

Terrassa, 1575 — 1619

Terrassa, 1575 — 1619

Terrassa, 1575 — 1619

Terrassa, 1575 — 1619

Terrassa, 1575 — 1619

Va viure al carrer de la Calabruixa (pur atzar) ––que segurament va prendre aquest nom de la planta anomenada barralet, cap blau o “all de bruixa”–– amb el seu marit Bernat Tafaner i els seus fills. Va malviure i va ser coneguda per diversos conflictes d’ordre públic, inclòs passejar-se per teulades, qui sap ben bé perquè.

 Empresonada per La Inquisició, va ser acusada de reunir-se amb el dimoni i de servir-lo. A l’espatlla i duia ––diuen–– la prova inequívoca del senyal amb el qual el diable marcava algunes dones.

Va viure al carrer de la Calabruixa (pur atzar) ––que segurament va prendre aquest nom de la planta anomenada barralet, cap blau o “all de bruixa”–– amb el seu marit Bernat Tafaner i els seus fills. Va malviure i va ser coneguda per diversos conflictes d’ordre públic, inclòs passejar-se per teulades, qui sap ben bé perquè.

 Empresonada per La Inquisició, va ser acusada de reunir-se amb el dimoni i de servir-lo. A l’espatlla i duia ––diuen–– la prova inequívoca del senyal amb el qual el diable marcava algunes dones.

Va viure al carrer de la Calabruixa (pur atzar) ––que segurament va prendre aquest nom de la planta anomenada barralet, cap blau o “all de bruixa”–– amb el seu marit Bernat Tafaner i els seus fills. Va malviure i va ser coneguda per diversos conflictes d’ordre públic, inclòs passejar-se per teulades, qui sap ben bé perquè.

 Empresonada per La Inquisició, va ser acusada de reunir-se amb el dimoni i de servir-lo. A l’espatlla i duia ––diuen–– la prova inequívoca del senyal amb el qual el diable marcava algunes dones.

Va viure al carrer de la Calabruixa (pur atzar) ––que segurament va prendre aquest nom de la planta anomenada barralet, cap blau o “all de bruixa”–– amb el seu marit Bernat Tafaner i els seus fills. Va malviure i va ser coneguda per diversos conflictes d’ordre públic, inclòs passejar-se per teulades, qui sap ben bé perquè.

Empresonada per La Inquisició, va ser acusada de reunir-se amb el dimoni i de servir-lo. A l’espatlla i duia ––diuen–– la prova inequívoca del senyal amb el qual el diable marcava algunes dones.

Va viure al carrer de la Calabruixa (pur atzar) ––que segurament va prendre aquest nom de la planta anomenada barralet, cap blau o “all de bruixa”–– amb el seu marit Bernat Tafaner i els seus fills. Va malviure i va ser coneguda per diversos conflictes d’ordre públic, inclòs passejar-se per teulades, qui sap ben bé perquè.

 Empresonada per La Inquisició, va ser acusada de reunir-se amb el dimoni i de servir-lo. A l’espatlla i duia ––diuen–– la prova inequívoca del senyal amb el qual el diable marcava algunes dones.

Sota tortura van intentar que acceptés la seva condició de bruixa, però Margarita s’hi nega i acaba amenaçant als torturadors, dient:
“Matau-me, que ben donareu compte a Déu!”.
Per aquest motiu encara van torturar-la més.

Hi ha papers que diuen que va morir el 27 d’ocubre de 1619, sentenciada a la forca pels seus inquisidors.

Sota tortura van intentar que acceptés la seva condició de bruixa, però Margarita s’hi nega i acaba amenaçant als torturadors, dient:
“Matau-me, que ben donareu compte a Déu!”.
Per aquest motiu encara van torturar-la més.

Hi ha papers que diuen que va morir el 26 d’ocubre de 1619, sentenciada a la forca pels seus inquisidors.

Sota tortura van intentar que acceptés la seva condició de bruixa, però Margarita s’hi nega i acaba amenaçant als torturadors, dient:
“Matau-me, que ben donareu compte a Déu!”.
Per aquest motiu encara van torturar-la més.

Hi ha papers que diuen que va morir el 26 d’ocubre de 1619, sentenciada a la forca pels seus inquisidors.

Sota tortura van intentar que acceptés la seva condició de bruixa, però Margarita s’hi nega i acaba amenaçant als torturadors, dient:
“Matau-me, que ben donareu compte a Déu!”.
Per aquest motiu encara van torturar-la més.

Hi ha papers que diuen que va morir el 26 d’ocubre de 1619, sentenciada a la forca pels seus inquisidors.

Sota tortura van intentar que acceptés la seva condició de bruixa, però Margarita s’hi nega i acaba amenaçant als torturadors, dient:
“Matau-me, que ben donareu compte a Déu!”.
Per aquest motiu encara van torturar-la més.

Hi ha papers que diuen que va morir el 26 d’ocubre de 1619, sentenciada a la forca pels seus inquisidors.

La caça de bruixes, els processos i els turments van convertir-se en un negoci lucratiu a tota Europa i al mateix temps en una forma de venjança. La pròpia Inquisició va posar seny al negoci de les bruixes i va contribuir a calmar la psicosi col·lectiva, tot i que massa tard per Margarita Tafanera.

La caça de bruixes, els processos i els turments van convertir-se en un negoci lucratiu a tota Europa i al mateix temps en una forma de venjança. La pròpia Inquisició va posar seny al negoci de les bruixes i va contribuir a calmar la psicosi col·lectiva, tot i que massa tard per Margarita Tafanera.

La caça de bruixes, els processos i els turments van convertir-se en un negoci lucratiu a tota Europa i al mateix temps en una forma de venjança. La pròpia Inquisició va posar seny al negoci de les bruixes i va contribuir a calmar la psicosi col·lectiva, tot i que massa tard per Margarita Tafanera.

La caça de bruixes, els processos i els turments van convertir-se en un negoci lucratiu a tota Europa i al mateix temps en una forma de venjança. La pròpia Inquisició va posar seny al negoci de les bruixes i va contribuir a calmar la psicosi col·lectiva, tot i que massa tard per Margarita Tafanera.

La caça de bruixes, els processos i els turments van convertir-se en un negoci lucratiu a tota Europa i al mateix temps en una forma de venjança. La pròpia Inquisició va posar seny al negoci de les bruixes i va contribuir a calmar la psicosi col·lectiva, tot i que massa tard per Margarita Tafanera.

La recepta original de Margarita "LA TAFANERA"
ha passat —sovint de forma inconcreta— de generació en generació, fins als nostres dies.

La recepta original de Margarita "LA TAFANERA"
ha passat —sovint de forma inconcreta— de generació en generació, fins als nostres dies.

La recepta original de Margarita "LA TAFANERA"
ha passat —sovint de forma inconcreta— de generació en generació, fins als nostres dies.

La recepta original de Margarita "LA TAFANERA"
ha passat —sovint de forma inconcreta— de generació en generació, fins als nostres dies.

La recepta original de Margarita "LA TAFANERA"  ha passat —sovint de forma inconcreta— de generació en generació, fins als nostres dies.

0

0

Deixa el teu email per rebre més informació

Deixa el teu email per rebre més informació

Deixa el teu email per rebre més informació

Deixa el teu email per rebre més informació

Deixa el teu email per rebre més informació

mal_d_ull_tinguis_paio_04

"Mateu-me, que ben donareu compte a Déu!"

"Mateu-me, que ben donareu compte a Déu!"

"Mateu-me, que ben donareu compte a Déu!"

"Mateu-me, que ben donareu compte a Déu!"

"Mateu-me, que ben donareu compte a Déu!"

© 2019 Baku Creativitat i Comunicació, S.L.